Leonardo Polo

leonardo polo - Wikilingue -=20 Encydia

Leonardo Polo Barrena (1 de febrer de 1926, Madrid, Espanya) =C3=A9s un = fil=C3=B2sof espanyol.

Contingut

1 Biografia=20
2 Pensament=20
3 Bibliografia=20
- 3.1 Obres de = Leonardo=20 Polo=20
- 3.2 Sobre = Leonardo=20 Polo
4 Enlla=C3=A7os = externs=20

Biografia

Va realitzar els estudis d'ensenyament primari en el Liceu = Franc=C3=A8s. En 1936 va comen=C3=A7ar batxillerat a la seva = ciutat=20 natal. En aquella =C3=A8poca, el seu pare ocupa el c=C3=A0rrec de Tinent = d'Alcalde de=20 Madrid. En esclatar la Guerra Civil, el = Govern de=20 la Re= p=C3=BAblica=20 va instar a la poblaci=C3=B3 civil a sortir de la capital d'Espanya, = aix=C3=AD que=20 Leonardo es trasllada amb la seva fam=C3=ADlia a Albacete, i realitza = all=C3=AD els dos=20 primers cursos de batxillerat.

Durant els anys 1937 a = 1939, el seu pare, que era advocat, va exercir el = c=C3=A0rrec de=20 Fiscal Cap de l'Audi=C3=A8ncia d'Albacete. Acabada la guerra, van tornar = a Madrid,=20 menys el pare, que es veu obligat a exiliar-se, primer a Nicaragua i despr=C3=A9s = a Xile, on va morir en 1946.

Leonardo va continuar el batxillerat en l'Institut Cardenal Cisneros = de=20 Madrid. De la seva =C3=A8poca de batxiller recorda la lectura de la = Filosofia=20 Fonamental de Balmes, que va = llegir amb=20 15 anys. La idea b=C3=A0sica que treu d'aquesta obra =C3=A9s la = import=C3=A0ncia dels primers=20 principis en filosofia. La seva lectura posterior de la Suma = Teol=C3=B2gica=20 de Tom=C3=A1s = d'Aquino=20 li fa pensar que aquest autor pot ser corregit o ampliat en alguns = punts, en=20 contra del que pensaven la majoria dels tomistas. Un altre autor al que = va=20 llegir per aquella =C3=A8poca =C3=A9s Ortega. = Li=20 agradava especialment L'espectador, el seu estil literari i la = brillantor=20 de la seva prosa. Tamb=C3=A9 va llegir a Zubiri, en concret, = l'obra=20 titulada Naturalesa, Hist=C3=B2ria i D=C3=A9u. Va assistir a un = curs de Zubiri=20 donat en la Cambra de comer=C3=A7 de Madrid, i a un altre d'Ortega sobre = Toynbee.=20

A m=C3=A9s de les seves lectures filos=C3=B2fiques, tamb=C3=A9 dedica = temps a la novel=C2=B7la i a la = poesia, sobretot en llengua = francesa=20 i castellana.

Acaba el batxillerat en 1945 (19=20 anys) i obt=C3=A9 premi extraordinari en l'examen d'Estat. Per raons = familiars,=20 decideix estudiar Dret = (despr=C3=A9s=20 d'haver-se plantejat fer matem=C3=A0tiques), ja que aquesta carrera li = brindava la=20 possibilitat d'incorporar-se al bufet del seu oncle.

En 1949, en acabar Dret, va decidir, en contra del previst, = matricular-se en=20 els cursos de doctorat en Dret. D'aquests cursos recorda l'impartit pel=20 professor Garc=C3=ADa Valdecasas, Catedr=C3=A0tic de Dret Civil, amb = el qual=20 va mantenir converses sobre Hegel per intentar una = interpretaci=C3=B3=20 diferent a l'exposada per ell.

Acabats els cursos de doctorat, va preparar unes oposicions a les = quals no va=20 arribar a concursar, i es decanta per la investigaci=C3=B3. Llegir=C3=A0 = la Filosofia=20 del Dret d'Hegel, Ser i Temps=20 d'Heidegger ,=20 la Cr=C3=ADtica de la Ra=C3=B3 Pr=C3=A0ctica de Kant, aix=C3=AD com escrits = d'Arist=C3=B2til i de Leibniz, l'=C3=88tica = de Spinoza i uns altres, i es = matricula=20 en Filosofia i Lletres.

En 1950, Polo far=C3=A0 = un=20 descobriment filos=C3=B2fic que marcar=C3=A0 la seva obra com a = fil=C3=B2sof. Es tracta del=20 l=C3=ADmit mental (veure apartat de pensament), i que influir=C3=A0 = d'alguna manera en=20 pensadors com Tr=C3=ADas.

En 1952 viatja a Roma = amb una=20 beca del Consell=20 Superior d'Investigacions Cient=C3=ADfiques per investigar sobre = filosofia del=20 dret. A Roma entra en contacte amb juristes com Del Vecchio i = Capograssi, i es=20 dedica a desenvolupar la idea que se li havia ocorregut en 1950 = vinculada amb el=20 tema de la seva tesi doctoral "El car=C3=A0cter existencial del Dret = natural". No=20 obstant aix=C3=B2, acaba centrant-se en la filosofia, allunyant-se dels = enfocaments=20 jur=C3=ADdics.

En 1954 torna de Roma i = s'incorpora a la Universitat de=20 Navarra per impartir Dret=20 natural i, m=C3=A9s tard, Fonaments de Filosofia i Hist=C3=B2ria = dels sistemes=20 filos=C3=B2fics. Al mateix temps prossegueix els seus estudis de = filosofia a la Univ= ersitat=20 Central de Madrid com a alumne lliure, i m=C3=A9s tard trasllada = l'expedient=20 acad=C3=A8mic a la Universitat = de=20 Barcelona davant la negativa del professor de Psicologia = d'examinar-li per=20 ser alumne lliure. Acabada la carrera de Filosofia realitza els cursos = de=20 doctorat a Madrid i comen=C3=A7a la tesi doctoral en filosofia, dirigida = per Antonio=20 Mill=C3=A1n-Puelles. En 1961 obt=C3=A9 el=20 grau de doctor amb una investigaci=C3=B3 sobri Descartis. En ella ho = presenta com=20 un voluntarista enfront de la t=C3=B2pica comuna de considerar-ho com un = racionalista. Aix=C3=B2 va cridar l'atenci=C3=B3 de pensadors com Paul Ricoeur, que al = seu pas=20 per Navarra en 1967 va = preguntar per=20 Leonardo Polo, encara que no li va poder trobar, doncs en aquestes dates = Polo=20 ocupava ja la c=C3=A0tedra de Fonaments de Filosofia a Granada, = obtinguda=20 per oposici=C3=B3 en 1966. = La tesi=20 doctoral sobri Descartis, editada en 1963 sota el t=C3=ADtol = Evidencia i=20 realitat en Descartis va obtenir el premi Men=C3=A9ndez= Pelayo=20 del Consell Superior d'Investigacions Cient=C3=ADfiques.

Polo ha desenvolupat el seu magisteri principalment a la Universitat de=20 Navarra i en diferents universitats iberoamericanes (principalment = la Panamericana = de=20 M=C3=A8xic, La Sabana de Bogot=C3=A0 i la Universitat de = Piura a=20 Per=C3=BA).

Pensament

El seu pensament proposa una renovaci=C3=B3 metodol=C3=B2gica de la = filosofia a partir=20 d'un descobriment: el que ell denomina el l=C3=ADmit mental = hum=C3=A0 (que radica=20 en el pensament objetivador). Aquest l=C3=ADmit pot abandonar-se, i en = fer-ho=20 s'afronten els grans temes de la filosofia d'una nova i m=C3=A9s fecunda = manera.

La detecci=C3=B3 del l=C3=ADmit mental es correspon amb el = descobriment de la inserci=C3=B3=20 de l'operar intel=C2=B7lectual en l'=C3=A0mbit de la persona que ho = exerceix. La persona=20 =C3=A9s m=C3=A9s que el seu pensament. El pensament, la naturalesa = l=C3=B2gica de l'home, no =C3=A9s=20 alguna cosa absolut, incondicionado, que s'imposi de seu a la = subjectivitat=20 individual; sin=C3=B3 una manifestaci=C3=B3 de la persona que ho aporta, = d'acord amb la=20 qual l'home disposa d'un m=C3=B3n davant si. L'aband=C3=B3 del = l=C3=ADmit, llavors,=20 permetr=C3=A0 accedir en ser extramental, en tant que independent del = pensament hum=C3=A0=20 i no referit a ell. I tamb=C3=A9, d'altra banda, al propi ser personal, = que no=20 s'esgota en la mera =C3=ADndole pensante de la persona, ni es refereix = tampoc a ella.=20

El ser extramental =C3=A9s principi, el primer princi= pi de no=20 contradicci=C3=B3; i s'adverteix com a persist=C3=A8ncia, = perqu=C3=A8 seria contradictori=20 que el ser cess=C3=A9s. Per la seva banda, l'ess=C3=A8ncia extramental = =C3=A9s l'anal=C3=ADtica del=20 principi: la seva an=C3=A0lisi en els diferents sentits de la = causalitat. La=20 consideraci=C3=B3 conjunta de la causalitat =C3=A9s l'univers = f=C3=ADsic. Per=C3=B2 l'univers =C3=A9s=20 creat, perqu=C3=A8 la seva exist=C3=A8ncia dep=C3=A8n de D=C3=A9u: la = causa no contradict=C3=B2ria=20 remitent a la identitat origin=C3=A0ria.

En ser personal m=C3=A9s que existir li correspon coexistir. I es = descriu com=20 ser a m=C3=A9s, sempre a m=C3=A9s. Afegir-se, acompanyar, aportar, i = aix=C3=AD mantenir-se sent=20 =C3=A9s el propi de la llibertat: la persona =C3=A9s existencialment = lliure. Per aix=C3=B2=20 mateix, la persona t=C3=A9 intimitat, no es tanca en si mateixa, i es = manifesta en la=20 seva ess=C3=A8ncia: disposa segons ella. =C3=89s intimitat donal i = lliure.

Finalment, D=C3=A9u =C3=A9s l'=C3=A9sser originari, diferent = d'all=C3=B2 que comen=C3=A7a i de=20 qui s'afegeix. L'Origen =C3=A9s la identitat insondable i la intimitat = inabastable.=20

Bibliografia =

Obres de = Leonardo Polo=20

Evid=C3=A8ncia i realitat en Descartis (1963)=20
L'acc=C3=A9s en ser (1964)=20
El ser I: l'exist=C3=A8ncia extramental (1966)=20
Curs de teoria del coneixement, 4 vv. (1984-1996)=20
Hegel i el posthegelianismo (1985)=20
Antropologia transcendental I: la persona humana (1999)=20
Antropologia transcendental II: l'ess=C3=A8ncia de l'home = (2003)=20

Sobre Leonardo = Polo=20

Studia Poliana, revista sobre el pensament de Leonardo = Polo, Servei=20 de Publicacions de la Universitat de Navarra.=20
Franquet, Mar=C3=ADa Jos=C3=A9 (1996): Traject=C3=B2ria intel=C2=B7lectual de Leonardo = Polo.=20
Posada, J. M. (2007): El distintiu de l'estimar.=20
Posada, J. M. (2007): La intencionalifdad de l'Inteligir com a=20 il=C2=B7luminaci=C3=B3.=20
Dalma, J. (2004): La intencionalitat en Leonardo Polo = (pon=C3=A8ncia).=20
Esquer, H. (2000): El l=C3=ADmit del pensament.=20
Sell=C3=A9s, J. F. (2003): El con=C3=A8ixer personal. =

Enlla=C3=A7os = externs

Institut d'Estudis Filos=C3=B2fics = Leonardo=20 Polo. Inclou obres de Leonardo Polo online.

Veu Leonardo Polo en Philosophica. = Enciclop=C3=A8dia=20 filos=C3=B2fica online

Plantilla:ORDENAR:Polo, Leonardo

Obtingut de"=20 http://ks312095.kimsufi.com../../../../articles/c/o/m/comunicaciones_de_A= ndorra_46cf.html"

Categories: Nascuts en=20 1926 | Fil= =C3=B2sofs=20 d'Espanya | Professors=20 de la Universitat de Navarresa | Pers= ones de=20 l'Opus Dei | Fi= l=C3=B2sofs=20 del segle XX

<= /A>

This page is based in an article from Wikipedia

donate<= /A>).=20
Reutilization of the present article (modified or copied) is = encouraged=20 with the only conditions of adding a link to this page and to keep the = same=20 license.

Encydias: Catal=C3=A0, Dansk, English, Espa=C3=B1ol, Esperanto, Fran=C3=A7ais, Deutsch, Galego, Norske, Occitan, Portugu=C3=A9s, =D0=A0=D1=83=D1=81=D1=81=D0=BA=D0= =B8=D0=B9